Second Life

25 04 2010

Second Life (SL) és una plataforma 3D coneguda com a metavers, paraula original del llibre “Snow Crash” i d’on es va extreure també la idea original per la seva creació. Per participar-hi només cal registrar-se a través de la seva pàgina web, encara que també existeix l’opció de pagar una mensualitat per tenir alguns privilegis dins del “joc”. Un cop fet l’ingrés en el compte, l’usuari ha d’instal·lar el programa Second Life Viewer i crea rel seu propi avatar per moure’s dins del món virtual. Tal i com promou el nom del programa, els usuaris tenen la possibilitat de viure una segona vida. La seva gran expansió en el món sencer ha permès crear una avançada interacció virtual, on presenciar esdeveniments tals com exposicions, concerts, manifestacions, etc. Un altre tret identificatiu és la possibilitat de fer negoci que té la plataforma, ja que el món de Second Life té moneda pròpia, els Linden Dollars, que es poden canviar per diners reals, fet pel qual molta gent veu la possibilitat d’enriquir-se a través del programa. Aquests diners es poden guanyar de maneres diverses, ja que es poden crear objectes i vendre’ls, comprar terres, arrendar-les a una segona persona, etc.

Second Life, a més de donar la possibilitat a qualsevol persona del món a interactuar en un món virtual, també ha obert les portes a multitud d’empreses, sobretot multinacionals, de desenvolupar les seves idees de màrqueting i publicitat. En aquest paquet també es poden incloure les organitzacions i institucions governamentals que han creat les seves pròpies seus dins del joc i han donat a conèixer les seves ideologies i les han promulgat a través d’activitats vàries.

El fet en el qual ens centrem és la creació per part de la classe del segon curs del grau de Publicitat i Relacions Públiques de la Universitat de Girona. Cada alumne s’ha registrat en el joc i ha creat el seu propi avatar per poder interactuar amb la resta de companys. Per poder realitzar activitats en conjunt es va crear el grup Humans Culdesac que actua en una regió concreta del joc, Culdesac, d’on també prové el nom del grup. El passat dia 22 d’abril el grup es va reunir a una hora concreta per tal de dur a terme diferents activitats. En primer lloc, es va intentar veure una projecció audiovisual en una sala de cinema de la regió, però a causa de la saturació del lloc no va ser possible.

Llavors es va procedir a formar un castell humà, típica tradició catalana, en una de les plataformes de la illa, on ja hi havia l’estructura muntada per tal de recrear la formació castellera. Cal a dir que les activitats eren una mica caòtiques ja que era molt difícil posar-nos d’acord a l’hora unes 60 persones aproximadament. Molts dels nostres avatars tenien problemes per entrar a la regió del Culdesac perquè, segons el programa, el lloc es trobava saturat.

Aprofitant, en la mateixa plataforma hi havia l’opció de practicar una mica d’aerobic a partir d’unes boles. El grup es va concentrar en aquella zona provocant una escena molt curiosa i divertida alhora.

El matí va continuar amb un correfoc dins del gran cub negre. Cada persona podia agafar diferents elements del correfoc per poder participar de l’activitat. L’habitació, molt fosca a l’inici, ben aviat es va convertir en un espectacle de llum.

Finalment, el grup es va reunir en una regió diferent a la del Culdesac, on semblava que es donés una festa. Era un lloc de platja, amb un “xiringuito”, llums de discoteques, sofàs i molta gresca. Els participants van aprofitar per moure una mica l’esquelet i passar una estona entretinguda.

Anuncios




Buscadors visuals

7 04 2010

Si una de les preguntes d’un test fos quins buscadors d’Internet coneixen els usuaris la resposta majoritària seria: google. En segon terme apareixerien altres buscadors internacionals com: yahoo, lycos, altavista, excite o, fins i tot, hotbot o msn. La llista, però, és interminable, ja que existeixen multitud de buscadors tals com: celestina, myway, search, ask, etc. Algun curiós, seguidor de google, també podria mencionar com a anècdota el poc reconegut blackle, una versió del buscador per excel·lència amb la pantalla negre, que segons els seus creadors significa un estalvi de bateria i, en conseqüència, electricitat. Tots aquests buscadors es caracteritzen per oferir la informació que es cerca ordenada en links i per la prioritat que la màquina creu escaient.

Un altre tema interessant és l’aparició de buscadors més concrets. Es tracta de buscadors que, o bé es centra en recursos d’una regió del territori determinada, ja sigui un país, una comunitat o qualsevol altra divisió geogràfica. En són exemples l’amfibi, cercador i som-hi, buscadors centrats en recursos catalans. També hi ha cercadors per altres comunitats autònomes, com és el cas d’extremadura, cercador amb el mateix nom que la comunitat autònoma de la qual recull dades, el jalgi pel País Basc o trobat, del País Valencià.

Finalment, volem centrar l’atenció d’aquest article en els buscadors visuals. Tot i que la seva coneixença és escassa per part dels consumidors d’Internet, no deixa de ser evident la seva utilitat i eficiència. Els buscadors virtuals, cada un de la seva manera, organitzen la informació de manera molt més atractiva que un buscador convencional. Es deixa enrere la informació ordenada en links per donar pas als resultats de manera molt més representativa. La majoria de resultats mostren la pàgina de la qual prové tal i com és, amb les seves imatges corresponents. És a dir, si nosaltres busquem informació sobre la ciutat de Barcelona, entre els primers resultats sortirà la pàgina oficial de l’ajuntament representada amb una petita icona, que en molts casos en portar el ratolí a sobre se’ns ampliarà. A continuació es descriuen alguns dels buscadors virtuals més importants i les seves característiques principals:

GROKKER: la curiositat d’aquest buscador visual és que et permet escollir la forma en que vols que se’t presenti la informació. Entre moltes d’elles, es pot organitzar la informació per icones que representen les pàgines web que contenen la informació. Per altra banda, també es pot escollir la opció que se’t presentin els resultats en un format semblant als buscadors tradicionals. Una altra manera que crida l’atenció és el format de notícies, on es recullen els resultats de notícies que contenen les paraules cercades.

QUINTURA: els resultats que sorgeixen de la teva cerca apareixen de dues formes diferents. En la part esquerra de la pantalla apareixen paraules claus relacionades amb la paraula escrita en el buscador. Mentre que a la part dreta apareix, com ja és habitual, els resultats ordenats en links. Dins dels buscadors visuals no es pot dir que sigui dels més clars i senzills.

SEARCH-CUBE: un dels buscadors visuals més curiosos. Els resultats obtinguts s’ordenen en petits quadrats que formen un cub. Amb l’ajuda d’algunes tecles del teclat de l’ordinador es pot moure el cub per tal de canviar de cara i buscar més resultats. A part de pàgines web, s’inclouen vídeos i imatges relacionades amb la cerca.

MIDDLESPOT: com en el cas del quintura la informació obtinguda es presenta en dos espais diferents. Per un costat, trobem els resultats ordenats en enllaços tal i com passa en l’altre buscador. La diferència es troba en que en la part central de la pantalla els mateixos resultats són representats en forma d’imatge i mostren la pàgina web on s’inclou la informació, a diferència del Quintura, que presentava els resultats utilitzant paraules clau.

OSKOPE: buscador visual molt interessant, la peculiaritat del qual es centra en que a l’inici se’t proposen diferents servidors per trobar la informació, entre ells: amazon, ebay, flickr, youtube, yahoo… Un cop seleccionat el servidor, s’afegeix les paraules de la recerca i se’t mostren els resultats en forma d’imatge.

NEXPLORE: buscador visual que et permet classificar la recerca segons si el que busquem és una notícia, una pàgina web, una imatge, un vídeo, un blog o un postcast. És una manera fàcil d’eliminar informació que no ens interessa i centrar-nos més en el que estem buscant.

EYEPLORER: aquest buscador visual es representa en forma de diagrama de sectors, pintat cada un d’ells en un color diferent. En introduir les paraules que representen el que estem buscant se’ns presenta en cada un dels sectors una sèrie de paraules relacionades amb la cerca. A partir d’aquí es tracta d’anar acotant la recerca fins trobar el desitjat. Cal a dir que cada sector agrupa paraules d’un mateix tema, com poden ser els següents: societat, ciència i tecnologia, llocs, organitzacions, persones, etc.

REDZEE: els resultats de la teva cerca apareixen en aquest buscador visual en forma d’imatges, com ja hem vist en algun altre cas. La característica principal d’aquest buscador és que les imatges, que representen les pàgines webs on s’han trobat els resultats, apareixen de manera esglaonada i amb un sol clic a sobre d’una d’elles, es trasllada la pantalla en qüestió al centre del nostre monitor. Per accedir a la pàgina web que ens interessa s’ha de fer un doble clic a la pantalla.

LIVESPLASMA: el buscador que es centra en cinema i música. Sota la barra del buscador i apareixen unes icones que ens permeten escollir dins de quin tema volem acotar la nostra recerca: artista/banda, pel·lícula, director o actor. Els resultats apareixen al centre de la pantalla representat amb un títol i una imatge que l’acompanya. Els resultats que més s’escauen a la teva cerca es representen dins d’un cercle que mica en mica es va expandint cap a altres resultats.

TOUCHGRAPH: el buscador virtual que es centra en els mapes conceptuals. Té la peculiaritat que un cop feta la nostra petició, la pàgina ens trasllada a una nova finestra on s’obra una espècie de programa que, entre d’altres coses, et permet acotar la cerca a través d’anar incloent les nostres preferències.

Aquests són alguns dels molts buscadors visuals que existeixen actualment en el món internauta. La seva expansió encara és un element pendent, però no es pot negar que la seva facilitat visual pot fer més eficients les nostres cerques que no pas un buscador convencional. Un dels impediments que detecto en aquest tipus de buscadors és que tots són en anglès i això dificulta el procés a aquelles persones de parla no anglesa. Tot i així, la seva coneixença cada cop és més gran i, per tant, el seu desenvolupament pot anar a més. En l’enllaç següent es pot trobar una taula amb alguns buscadors visuals i facilita la seva direcció per poder-los visitar.

http://www.masternewmedia.org/es/2009/04/28/los_mejores_buscadores_visuales_las_formas_mas.htm





Un exemple de Prezi!

7 04 2010

Penjo un prezi que he creat jo mateixa, a mode d’exemple. El mètode de treball, visualment, és genial:

http://prezi.com/idnuiwsuwntu/





Normes de privacitat, seguretat, etc.

1 04 2010

Internet s’ha convertit des de fa uns anys en una de les activitats d’oci puntals en els espais domèstics. Cada cop són més els usuaris que interactuen amb la xarxa. Les accions resultants d’aquesta interacció (registres, blogs, comptes, peticions, etc.) requereixen de l’acceptació de llicències i normes de privacitat que escasses persones es detenen a analitzar detingudament. La gran majoria passen per aquesta etapa com un requisit més.

En aquest article volem aturar-nos a analitzar alguns dels molts apartats que inclouen aquestes normes de privacitat i seguretat. Per això, ens hem centrat en una edició de normes de privacitat d’una de les més importants xarxes socials d’internet, el Facebook. Per començar, sabíeu que tot el que tu penges al teu mur o perfil pot ser utilitzat pels administradors de la web? Fins i tot, després d’haver eliminat el teu perfil o el material en concret, si aquest ha estat cedit a tercers pot continuar essent usat. Aquesta n’és la prova:

2. Compartir el contenido y la información:

1. Para el contenido protegido por derechos de propiedad intelectual, como fotografías y vídeos (en adelante, “contenido de PI”), nos concedes específicamente el siguiente permiso, de acuerdo con la configuración de privacidad y aplicaciones: nos concedes una licencia no exclusiva, transferible, con posibilidad de ser sub-otorgada, sin royalties, aplicable globalmente, para utilizar cualquier contenido de PI que publiques en Facebook o en conexión con Facebook (en adelante, “licencia de PI”). Esta licencia de PI finaliza cuando eliminas tu contenido de PI o tu cuenta, salvo si el contenido se ha compartido con terceros y éstos no lo han eliminado.

Un altre apartat curiós el trobem en el punt 4, sobre seguretat del compte:

7. No transferirás la cuenta a nadie sin nuestro consentimiento previo por escrito.

És a dir, que si tu, per les condicions que siguin no vols continuar usant un compte, però en canvi, el vols transferir a una altre persona, has de demanar permís al senyor Facebook. És, per posar un exemple, com si anessis a una botiga per comprar un regal i alhora d’entrar a l’establiment li demanessis permís al botiguer per fer un regal a certa persona. Val, en aquest cas no es fan ús de dades personals, però s’han de tenir en compte que en tot moment, aquestes són teves i, per tant, en pots fer l’ús que en creguis més apropiat. La següent és totalment contradictòria a l’anterior. En aquest cas, s’esmenta que Facebook t’obliga a facilitar un contacte als altres usuaris perquè es puguin posar en contacte amb tu. Fins i tot, l’administració pot compartir el teu correu electrònic amb altres usuaris. En certa manera, l’apartat anterior té el seu motiu en la privacitat i resulta, que en el cas que estem parlant ara, la privacitat desapareix. A continuació s’exposa l’apartat en qüestió:

9. Disposiciones especiales aplicables a desarrolladores u operadores de aplicaciones y sitios web:

5. Facilitarás a los usuarios el modo de ponerse en contacto contigo. También podemos compartir tu dirección de correo electrónico con otros usuarios.

I aquest article és el resultat de mitja hora de recerca i anàlisi de les normes de privacitat del Facebook. Imagineu-vos que arribaríem a trobar si ens dediquéssim a estudiar detalladament cada una de les normatives que s’inclouen en els registres de totes les aplicacions on estem presents…





Videos i jocs, videojocs

1 04 2010

La història dels videojocs es remunta a l’any 1947 quan Thomas T. Goldsmith i Estle Ray Mann amb un joc de dispars inspirat en els radars de la Segona Guerra Mundial. Cinc anys després (1952) va ser Alexander S. Douglas qui va crear el joc Nought and crosses, també anomenat OXO, primera versió del tres en ratlla. Finalment, el 1957 va aparèixer el joc Tenis per a dos desenvolupat per William Higginbotham i que alguns el consideren el primer videojoc ja que permetia que dos jugadors participessin de l’aplicació a la vegada. Cal destacar, però, que no va ser fins el 1966 que Ralph Baer va crear el primer joc domèstic. El projecte es va desenvolupar fins a Magnavox Odyssey, la primera videoconsola.

Aquesta és un curt resum dels orígens dels videojocs. Des dels principis de la seva aparició s’han anat desenvolupant de manera vertiginosa. Avui en dia, no som capaços de posar límits a les possibilitats que abasten. Interacció via internet entre els jugadors, visionat de pel·lícules amb la mateixa consola, adaptacions cinematogràfiques a partir de l’argument dels videojocs, merchandaising, concursos, etc. Es vol fer èmfasi en aquest article en la creació de vídeos a partir d’imatges extretes dels videojocs. Molts són els usuaris que s’han animat a fer creacions per tal de fer un tribut als mateixos jocs, per fer una crítica a un tema en particular o, fins i tot, existeixen vídeos creats pels mateixos creadors del videojoc per tal de promocionar-lo, és a dir, el trailer. La creació d’aquests vídeos és una manera senzilla de compaginar imatges de gran dinamisme amb temàtiques properes als consumidors. Cal admetre que la gran majoria estarà més pendent d’un vídeo si aquest es presenta amb imatges extretes de videojoc, fàcilment reconegudes, que no pas d’imatges desconegudes acompanyades d’una veu monòtona, com és el cas dels documentals estàndards que podem veure per la televisió. Per aquest motiu, entre d’altres, és pel qual aquest tipus de vídeos cada cop tenen més ressò i, per tant, més rellevància en quant al missatge que es vol transmetre.





Glossari d’internet

22 03 2010

El complex món d’internet avarca una gran quantitat de termes que fan que fins i tot els més experts puguin arribar a

perdre-s’hi. Per això és important tenir una base, encara que sigui molt bàsica, dels conceptes que envolten l’espai cibernètic. És senzill obtenir un glossari d’internet a través de qualsevol buscador, ja sigui el Google, el Yahoo, el Lycos, etc. Una pàgina web que ofereix un glossari d’internet prou complet és: http://www.panamacom.com/glosario/

Per altra banda, una manera diferent d’obtenir informació sobre aquest tema és a partir de tutorials en format vídeo que moltes vegades es troben penjats a la xarxa, com és el cas del Youtube i el següent exemple:






Mapes conceptuals

12 03 2010

Seguint amb el temari de l’última entrada, vull parlar dels mapes conceptuals. Un mapa conceptual és una tècnica per a la representació del coneixement  en gràfics. Aquests gràfics conformen una xarxa de conceptes. Les xarxes consten de nodes, que representen els conceptes, i d’enllaços, que representen les relacions entre els conceptes. Els mapes conceptuals permeten transmetre amb claredat missatges conceptuals complexes i faciliten tant l’aprenentatge com l’ensenyament. La tècnica del mapa conceptual va ser desenvolupada pel professor Joseph D. Novak a Cornell University durant els anys seixanta, inspirat en les teories sobre la psicologia de l’aprenentatge de David Ausubel.

Existeixen diferents tipus de mapes que s’adapten a les necessitats de cadascú. Podem trobar mapes jeràrquics, aranya, d’organigrama, sistemàtics, multidimensionals, etc. La base d’aplicacions com el Prezi es troba en els mapes conceptuals i funcionen seguint la seva tècnica de nodes i enllaços, amb la qual és possible connectar múltiples conceptes en una sola pàgina i utilitzar-la com a presentació.

Com a últim apunt, comentar l’existència de pàgines d’internet o programes que ofereixen la possibilitat de crear mapes conceptuals interactius. Us cito alguns dels programes: Freemind, Gliffy, CmapTools, entre un llarg, etc.

La foto mostra un mapa sobre conceptes referents a Internet, com a exemple.