Normes de privacitat, seguretat, etc.

1 04 2010

Internet s’ha convertit des de fa uns anys en una de les activitats d’oci puntals en els espais domèstics. Cada cop són més els usuaris que interactuen amb la xarxa. Les accions resultants d’aquesta interacció (registres, blogs, comptes, peticions, etc.) requereixen de l’acceptació de llicències i normes de privacitat que escasses persones es detenen a analitzar detingudament. La gran majoria passen per aquesta etapa com un requisit més.

En aquest article volem aturar-nos a analitzar alguns dels molts apartats que inclouen aquestes normes de privacitat i seguretat. Per això, ens hem centrat en una edició de normes de privacitat d’una de les més importants xarxes socials d’internet, el Facebook. Per començar, sabíeu que tot el que tu penges al teu mur o perfil pot ser utilitzat pels administradors de la web? Fins i tot, després d’haver eliminat el teu perfil o el material en concret, si aquest ha estat cedit a tercers pot continuar essent usat. Aquesta n’és la prova:

2. Compartir el contenido y la información:

1. Para el contenido protegido por derechos de propiedad intelectual, como fotografías y vídeos (en adelante, “contenido de PI”), nos concedes específicamente el siguiente permiso, de acuerdo con la configuración de privacidad y aplicaciones: nos concedes una licencia no exclusiva, transferible, con posibilidad de ser sub-otorgada, sin royalties, aplicable globalmente, para utilizar cualquier contenido de PI que publiques en Facebook o en conexión con Facebook (en adelante, “licencia de PI”). Esta licencia de PI finaliza cuando eliminas tu contenido de PI o tu cuenta, salvo si el contenido se ha compartido con terceros y éstos no lo han eliminado.

Un altre apartat curiós el trobem en el punt 4, sobre seguretat del compte:

7. No transferirás la cuenta a nadie sin nuestro consentimiento previo por escrito.

És a dir, que si tu, per les condicions que siguin no vols continuar usant un compte, però en canvi, el vols transferir a una altre persona, has de demanar permís al senyor Facebook. És, per posar un exemple, com si anessis a una botiga per comprar un regal i alhora d’entrar a l’establiment li demanessis permís al botiguer per fer un regal a certa persona. Val, en aquest cas no es fan ús de dades personals, però s’han de tenir en compte que en tot moment, aquestes són teves i, per tant, en pots fer l’ús que en creguis més apropiat. La següent és totalment contradictòria a l’anterior. En aquest cas, s’esmenta que Facebook t’obliga a facilitar un contacte als altres usuaris perquè es puguin posar en contacte amb tu. Fins i tot, l’administració pot compartir el teu correu electrònic amb altres usuaris. En certa manera, l’apartat anterior té el seu motiu en la privacitat i resulta, que en el cas que estem parlant ara, la privacitat desapareix. A continuació s’exposa l’apartat en qüestió:

9. Disposiciones especiales aplicables a desarrolladores u operadores de aplicaciones y sitios web:

5. Facilitarás a los usuarios el modo de ponerse en contacto contigo. También podemos compartir tu dirección de correo electrónico con otros usuarios.

I aquest article és el resultat de mitja hora de recerca i anàlisi de les normes de privacitat del Facebook. Imagineu-vos que arribaríem a trobar si ens dediquéssim a estudiar detalladament cada una de les normatives que s’inclouen en els registres de totes les aplicacions on estem presents…

Anuncios




Videos i jocs, videojocs

1 04 2010

La història dels videojocs es remunta a l’any 1947 quan Thomas T. Goldsmith i Estle Ray Mann amb un joc de dispars inspirat en els radars de la Segona Guerra Mundial. Cinc anys després (1952) va ser Alexander S. Douglas qui va crear el joc Nought and crosses, també anomenat OXO, primera versió del tres en ratlla. Finalment, el 1957 va aparèixer el joc Tenis per a dos desenvolupat per William Higginbotham i que alguns el consideren el primer videojoc ja que permetia que dos jugadors participessin de l’aplicació a la vegada. Cal destacar, però, que no va ser fins el 1966 que Ralph Baer va crear el primer joc domèstic. El projecte es va desenvolupar fins a Magnavox Odyssey, la primera videoconsola.

Aquesta és un curt resum dels orígens dels videojocs. Des dels principis de la seva aparició s’han anat desenvolupant de manera vertiginosa. Avui en dia, no som capaços de posar límits a les possibilitats que abasten. Interacció via internet entre els jugadors, visionat de pel·lícules amb la mateixa consola, adaptacions cinematogràfiques a partir de l’argument dels videojocs, merchandaising, concursos, etc. Es vol fer èmfasi en aquest article en la creació de vídeos a partir d’imatges extretes dels videojocs. Molts són els usuaris que s’han animat a fer creacions per tal de fer un tribut als mateixos jocs, per fer una crítica a un tema en particular o, fins i tot, existeixen vídeos creats pels mateixos creadors del videojoc per tal de promocionar-lo, és a dir, el trailer. La creació d’aquests vídeos és una manera senzilla de compaginar imatges de gran dinamisme amb temàtiques properes als consumidors. Cal admetre que la gran majoria estarà més pendent d’un vídeo si aquest es presenta amb imatges extretes de videojoc, fàcilment reconegudes, que no pas d’imatges desconegudes acompanyades d’una veu monòtona, com és el cas dels documentals estàndards que podem veure per la televisió. Per aquest motiu, entre d’altres, és pel qual aquest tipus de vídeos cada cop tenen més ressò i, per tant, més rellevància en quant al missatge que es vol transmetre.